Un grup de atrevides o incautes "Cabres", es posen en marxa per afrontar una nova aventura ...
Avui toca una ruta especial, vastant exigent i complicada per la seva duresa.
Tothom està avisat per endavant ...
Cada un és conscient, o no!!! Dels seus actes i decisions ...
Tots ho tenim clar ... Però no tots ho aconseguirem!!! Però aquest últim matís, no és problema ... No es cau sense comprovar-ho!!
Aquesta és la doctrina del grup ...
Pepri, Scotty, Wili, Yogui, Twister, Pacome, El Niño i jo mateix Trekman. Partim del Corral com de costum amb direcció a Sta M ª de Palautordera seguint la ruta de la Serra. Amb el matí fresc, és molt més amè que rodar pel fred asfalt de la carretera. El rumb a seguir, és per davant de l'Ermita del Remei per anar a vuscar el camí de St Antoni de Vilamajor en direcció a Terres Blanques.
És en aquest tram, on patim la primera baixa. Wili se sent malament, i decideix donar-se mitjavolta abans d'allunyar més de casa.
Sàvia decisió col · lega ... Que vagi bé!!!
La resta seguim direcció a Can Cortés, des d'aqui travessem petits colls d'un terreny pedregós i trencat amb alguna que altra rampa de consideració ... Ja la teníem present, i la esperavem!!! jajaja
En aquest tram s'ha començat a patir la duresa del recorregut, i un cop superat ... S'agraeix sortir a pista ja a la zona de Cànoves.
Es aqui on, per suggeriment de Pacome teniem la intenció de baixar fins a Can Quintana per un estret i desconegut corriol bosc a través ... Però uns senyals d'advertència indicant, que s'estava efectuant una batuda contra els senglars. Ens fa canviar d'idea, i curar-nos en salut!!! Mai se sap ...
Per la pista i rapidet que encara queda tela ...
A Can Quintana, un bon foc, la taula a punt, i un merescut esmorzar!!! Avui ho cremem tot ... Fijoooooooo!!!
Un cop arreglat el món ...
I l'ampolla de vi ...
Ens posem en marxa cap al Castañer, la visita és obligada ja que hi ha membres de l'expedició que no han tingut ocasió de veure-ho. I això és una cosa que val la pena!!!
Com a tots, la primera vegada et sorprèn i meravella ... És impressionant!!!
Després de les fotos de rigor, el pròxim objectiu és el Pla de la Calma ... Per Palestrins!!!
Paraules majors, i el que arriba aquí una mica just ja sigui de forces o de temps ... Mes li val vuscar una altra opcio...
Pepri, Scotty i El Niño, decideixen agafar per la via ràpida cap a casa. Baixant pel pantà cap a Cànoves i... Marxem que anem tard!!!
Quedem Yogui, Pacome, Twister, que avui es guanya les "peülles" segur ... I jo!!!
Que enfilem per Palestrins, amb moltíssim respecte al que se'ns ve a sobre!!! Els que ho sabem ... jajaja
Les rampes van fent ziga zaga i a qual mes dura, costa traccionar i cal tenir molt tacte a l'aixecar-se per apretar. És complicat, necessites força, equilibri i un bon fons per no cedir ... La distància no la tinc molt clara, però és d'allò més exigent que recordo!!! La darrera rampa, la pendent no és tan dura però el terreny més trencat i pedregós. Per acabar al peu de la trialera rocosa que fem quan baixem de el Samont, lloc al qual ens dirigim.
Bé, això els que ho coneixeu ja sabeu que és intransitable així que ... Toca caminar!!!
Bicis a l'esquena i cap amunt entre la rocalla.
A la pujada, ens creuem amb un senyor que baixa caminant, i que amb cara d'incredulitat se'ns queda mirant ...
Nosaltres a lo nostre i cap amunt, que és el que toca!!! Ja sortim, les vistes majestuoses, increïbles, i que li donen sentit a tot el patiment.
Obligades fotos i deixem el Samont enrere, per continuar cap al Sui. Mes del mateix bici a l'esquena i patejant cap amunt entre les roques...
Arribem al cim!!!
El punt més alt de la sortida d'avui, aproximadament a 1300 mts.
Al cim, la senyera ens dóna la ben vinguda, mentres oneja al vent ... I per fi descansem!!!
Les cames, ja començaven a donar signes de fatiga ...
Però com habitualment passa, la consecució d'un objectiu i més sabent de la seva dificultat ... Et dóna aquell plus de satisfacció que no et permet sentir realment la fatiga i el càstig físic al què t'has sotmès ... Això arribarà després!!! jajaja
El punt més alt de la sortida d'avui, aproximadament a 1300 mts.
Al cim, la senyera ens dóna la ben vinguda, mentres oneja al vent ... I per fi descansem!!!
Les cames, ja començaven a donar signes de fatiga ...
Però com habitualment passa, la consecució d'un objectiu i més sabent de la seva dificultat ... Et dóna aquell plus de satisfacció que no et permet sentir realment la fatiga i el càstig físic al què t'has sotmès ... Això arribarà després!!! jajaja
Lo difícil, ja està fet i ara ens queda seguir la pista que travessa el Pla en direcció el Mulà per tornar a casa passant per les piscines del Montseny, St Esteve, Palautordera i St Celoni.
Després d'haver pujat gairebé 1600 metres per aquests magnifics paratges, en una mica més de 5 hrs de bici en el cos, i uns 55 km a les cames sobre ella, i altres tants patejant i arrossegant-la ...
Personalment, no tinc paraules per qualificar l'experiència ...
Però, em sento bé ...
Enhorabona, Cabres!!!
Després d'haver pujat gairebé 1600 metres per aquests magnifics paratges, en una mica més de 5 hrs de bici en el cos, i uns 55 km a les cames sobre ella, i altres tants patejant i arrossegant-la ...
Personalment, no tinc paraules per qualificar l'experiència ...
Però, em sento bé ...
Enhorabona, Cabres!!!
