El Turó de l'Home 2011

Va arribar el dia ...
Avui 4 de setembre de 2011, se celebra la pujada al Turó de l'Home.
És la prova que organitza el nostre club, el CC Sant celoni. Així que correm a casa i tots tenim aquesta motivació extra per fer un bon paper.
En el meu cas que dir ... No només és la primera vegada que la disputaré, sinó que és la primera vegada que afrontaré una prova en carretera!!!
Estic nerviós, una mica inquiet, però sé que l'he preparat el millor que he pogut i tinc plena confiança en mi.
El matí, fresc i afortunadament no plou ... Ja tenim el primer "set" guanyat, per afrontar les dures rampes d'ascens al cim.
Em llevo d'hora i menjo alguna cosa. A les 7:05 hrs me'n vaig a vuscar el dorsal, el número 15 ... M'agrada!
La gent del club fem pinya ... Bromes, intercanvi d'impressions i després una mica d'escalfament ... Els primers a la sortida!
Encara que només sigui per fer la foto!!! jajaja

Primers metres sortida neutralitzada, un cop es decanta el cotxe ... Sortida fulgurant!!!
Això no m'ho esperava, em quedo totalment descol.locat i una mica bloquejat. Em passen corredors per tot arreu i no se que fer ... Apreto i m'enganxo??? O segueixo el pla previst d'anar augmentant el ritme progressivament???
Finalment crec que la millor opció serà anar seguint el pla previst ... És impossible que aquest ritme es segueixi durant molt més!!!
Jo afluixo, a l'altura de la rotonda de Mosqueroles / Campins la situació es normalitza ... El esprint inicial s'acaba i l'alt ritme només el segueixen uns pocs.
Un reguitzell de corredors i molts d'ells pagant un alt preu per l'esforç realitzat, quan això no ha fet més que començar!!!

A l'alçada de Mosqueroles, jo ja em trobo a gust i amb bones sensacions a les cames, així que començo a tirar i anar remuntant. Paso contínuament un corredor darrere l'altre i molt pocs arriben a la meva roda, de manera que les meves bones sensacions de cames es traslladen al meu cap i m'ho crec ... Puc fer-ho, i puc fer-ho bé!!!
Segueixo tenint molta gent per davant, i tinc clar que en cap moment arribaré als millors. Però totes les referències en temps que havia pres en els entrenaments s'estan millorant sensiblement. I aquest era el meu objectiu i a l'hora la meva preocupació, ja que en haver començat a treballar aquesta mateixa setmana, sabia que no arribaria al màxim físicament ... Estic plenament satisfet i content, cosa que m'anima i reafirma la meva convicció per fer un digne paper.
Durant la pujada, he arribat a la roda de diversos companys de CC Sant Celoni, i és emocionant la sensació que se sent quan els teus companys t'animen a anar cap endavant ... Tot i sabent, que estas al límit de les teves possibilitats, intentes donar una mica més!!!
A aquestes alçada del recorregut, ha arribat a mi un corredor amb un ritme boníssim ... He forçat i no he deixat la seva roda. Estabilitzem la marxa, i treballem junts, dorsal 109 un fenomen i un company.

No cal saber res més l'un de l'altre ... Tenim el mateix objectiu i ens podem veneficiar d'un treball en comú.
D'aquí fins al final junts i col.laborant, jo l'informo sobre la duresa del recorregut que ell desconeix totalment ... I ell m'aporta aquesta referència superior a la meva, per no afluixar.
A falta d'1 km per al desviament cap al Turó, arribem a Joan "Ralli" que ha pujat com una bala!!!

Comença la traca final ...
Aquests últims 5 kms d'asfalt trencat i on les rampes s'enfilan de veritat. D'aquí en endavant cada un com pugui, i ens veiem dalt!!!
Rafa, que així es diu el meu company d'ascens, fa valer el seu millor estat de forma ... Prepara una triatló des de fa uns mesos i se li nota. Em treu uns metres però no perdo la seva referència de vista. Última rampa, a la meva roda ha arribat "Farru" i el tinc enganxat, darrere seu un noi Belga amb el qual hem tingut una bonica "lluita" gran part de l'ascens. No em descuido i sortint de l'última corba abans de la recta a meta, recorro al poc que em queda i baixant un parell de pinyons em marco un esprint final, per tal de defensar la meva posició final.

He creuat la meta, i escoltava "Carbono" com m'animava i felicitava pel temps aconseguit ...

- 1 hora 37 minuts 48 segons

Estic sorprès i emocionat ...
Realment val la pena l'esforç i sacrifici realitzat!!!