Terra de Remences 2012

Diumenge 13 maig 2012.
És la meva primera prova cicloturista amb la "flaca".
I com sol ser normal, les primeres vegades sempre se sent por...
Por al desconegut, al que no ets capaç de posar mesura i per descomptat ... Al que no pots controlar!!!
És un sentiment totalment humà i natural. Ho podem aplicar a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.
Doncs bé, igual de nerviós i espantat que davant la meva primera cita. Em presento jo a Sant Esteve d'en Bas per afrontar, una de les mes importants i exigents proves del calendari cicloturista, La Terres de Remences 2012!!!


La prova, té lloc per terres de la Garrotxa i la distància a recórrer és de 175 km, hi participen uns 3000 ciclistes.
Només per això últim, ja és suficient motiu pel qual sentir por!!!
Doncs per si no fos suficient, a tenir en compte que quan res més es porta disputada la meitat de la prova, cal afrontar l'ascens al temible Coll de Bracons amb els seus 1132mtrs d'alçada i un desnivell que arriba al 18% en els seus dos últims kms. I que no cal dir que tindrà una transcendental incidència a l'hora d'afrontar els 85 km de recorregut que ens falten per disputar.

Doncs bé allà que ens vam presentar tres "Cabres" ... Scotty i Grandullón que realitzaran el recorregut de la curta amb els seus 95 kms de distància.
I el menda ... Trekman!!!
Que m'enfrontaré al recorregut de 175 kms, perquè em serveixi de referència per a la Quebranta!!!
A les 5:30 ens posem en camí cap a St Esteve d'en Bas, tranquil · lament ja que el dia anterior vam anar a recollir els dorsals.
Arribem i d'entrada, bona sort hem pogut aparcar a tocar del pavello.
Una volteta esmorzem alguna cosa i a preparar-se per prendre la sortida. Com ho fem desde punts diferents, comiat i desitjos de bona sort barrejats dels nervis previs a la sortida.
Hem dirigeixo al gran grup i just davant em trobo amb en Pepu, en Vador i amb en Mauri ...
Ostres quina casualitat!!! Ens saludem i mirant al voltant localitzo més companys del CC St Celoni ... Jesus, Miguel Angel, Farru, Pere, Kuki, Oscar ...
No m'ho esperava!!! Però me n'alegro ... Sent novell dóna una mica més de tranquil·litat tenir gent coneguda al teu voltant...
Es dóna la sortida ...
Amb precaució em vaig col·locant, és una cosa trepidant!!!
Gent passant per on pot i el ritme que s'accelera per moments ...
Espectacular la imatge del pilot, cap endavant no veig el cap i cap enrere no m'atreveixo a mirar!!!
El comptaquilòmetres ja marca una velocitat de 58 Km/hr d'inici ...
Poc a poc i amb l'arribada de les primeres pujades, la cosa es va calmant i cada un es col·loca al seu lloc.
He perdut de vista a tots els companys, i no se si estan per davant o per darrera ... Al poc apareix la figura d'en Pepu i durant uns kms es converteix en la referència a seguir.
Coincidint amb els 30 km +/​​- estem al peu de Cap Sacosta, les meves cames ja estan en unes condicions òptimes per començar l'ascens a un ritme una mica més alegre.Començo a pujar, i durant aquest tram del recorregut no paro de passar corredors. Al cim es troba el primer avituallament, no m'aturo ... Agafo un got de coca al vol i em llenço cap al descens. Davant roda un grup vastant nombrós i enllaço amb ells, es roda ràpid cosa normal en la baixada però la cosa no canvia en arribar al pla i prendre direcció a Ripoll. És increïble!!! Viatjo en el centre del grup i entre 133 i 142 pulsacions la velocitat de marxa és de 54 km/hr.
Els kms cauen ràpidament i les unitats retrocedeixen per donar pas a altres ... Arriba el moment que et troves en cap i ara el cor es posa entre 178 i 182 pulsacions per minut, però aguntas aquí com abans ho han fet els altres companys ... La sensació és impressionant!!!
Arribada a Ripoll i cal dirijir-se cap a Olot travessant el Coll de Canes ... Abans de l'ascens avituallament, m'atur-ho breument i bec coca i agafo una mica de menjar. Segueixo l'ascens tranquil i reposant forces, el grup s'ha trencat i ara és un reguitcell  de corredors cada un fent  la seva.
Nou descens, el ferm en perfecte estat i amb plena confiança, hem llanço a ganivet!!! Les sensacions són bonisimes!!! I no paro de passar corredors, en aquest tram he arribat a marcar una velocitat de 78 km/hr apurant les frenades al màxim ... Una bogeria!!!
En alguna corba es veien les marques de les frenades a l'asfalt d'algun que ha calculat al limit ... Ja m'hagués agradat veure baixar per aquí als Pro!
S'acaba la baixada i entrem a Olot, ens hem agrupat uns 20 ciclistes i aqui ja em costa seguir-los. Les sortides de les rotondes són especialment delicades ja que les primeres unitats de seguida imprimeixen uns canvis de ritmes als quals si no aconsegueixes enganxar-te ràpidament, ja no entres!!!
De seguida ens trobem a les afores de st Esteve d'en Bas ... Hem sorprenc en passar per sota de l'arc on se separa el recorregut curt del llarg.
No he controlat el temps en el que portem de recorregut, tan sols el quilometratge i si... No falla 91 kms i falten 4 kms perquè finalitzin els de la curta. Sorpresa, i sóc conscient de que possiblement m'he equivocat ... 2 hores 41 min i 91 kms a una mitjana de 37,5 km/h!!!
No hem passen bons presagis pel cap, tenint en compte el que resta de recorregut ... I arriba Bracons!!!
Comença l'ascens al temible Bracons... Són prop de les 11 del matí i fa calor!!!
Km 2 de l'ascens a l'alçada de Joanetes, es troba l'avituallament, m'aturo per reposar forces abans del suplici ...
Prenc algo de beure i menjo una mica. Inicio la pujada tranquil·lament!!!
El ritme no és molt alt, però mirant al meu voltant tots anem igual!!! jajaja
Això és realment dur!!!
Els darrers dos km vam rodar sis o set corredors junts, hi ha una noia a la que la seva parella l'ha d'anar animant perquè no es rendeixi ...
En passar al costat d'ella li comento ...
- Som-hi campiona que ja el tenim ...
- Quant queda??? Pregunta ...
- 500mtrs tres corbes i a arribem ...
Al cim nou avituallament, jo no paro ells si!!! Ens acomiadem ...
- Sort!!! Criden ...
- Igualment!!! Els responc ...
La primera part de la baixada, és molt ràpida ... Després la carretera es torna mes estreta i revirada, i per tant més perillosa. Apareixen alguns cotxes pel davant i decideixo pendre una mica més de precaució. Fins St Pere de Torelló la carretera plena de petites pujades que van castigant les cames.
Després circulem cap Torelló per una carretera una mica més ampla i amb un asfalt en millors condicions. Ens hem reagrupat diversos petits grups formant un de més gran d'uns 25 o 30 individus ...
El cap roda ràpid al voltant de 45 km/hr i la resta mirem d'aguntar, per tal de no quedar despenjats abans d'arribar a Manlleu.
Arribada a Manlleu ... Estic tocat i decideixo parar a l'avituallament per reposar forces sense presses i descansar una mica.
Estant allà parat, arriba Jesus amb altres col·legues ...
Intercanviem impressions i ells continuen. Jo em prenc una mica mes de temps, ja que el tram fins a Can Tonigros és llarguíssim i pesat ...
Per a mi el pitjor!!! Prefereixo un altre Bracons ... jajaja
Inicio la marxa passant pel control de xip, i em dic apreta una mica per intentar arribar a un petit grup que roda per davant. Però ...
Merda!!! Sorpresa ...
Punxada!!! S'em ve el món a sobre... Miro al meu voltant vuscant algun tipus d'ajuda ...
Som-hi Jose reacciona!!! I em poso a solucionar el problema ... Estic nerviós i alterat i això no alluda ...
Després d'uns 15 o 20 minuts reprenc la marxa...


Estic fatal...
M'he refredat i les sensacions són horribles...
Estic cabrejat!!!
No puc... No puc... Ressona en el meu cap...
Decideixo reduir moltíssim la marxa, per tal de superar aquest mal moment...
Practicament m'arrossego per la carretera... Rodo a uns 12 km/h!!!
I la pujada no s'acaba... Són uns 30 kms no gaire pronunciats però sense descans.
He d'arribar a Can Tonigros com sigui després ja el terreny és més faborable...
El cel s'enfosqueix de manera alarmant...
I la cosa només podia canviar a pitjor!!!
Tot d'una un fort xàfec es deixa caure...
He quedat totalment mullat així que ni em paro a posar-me l'impermeable ...
El meu cabreig va a pitjor!!! Tenia l'esperança de recuperar una mica de temps en el descens de Condreu ... I si això continua així no fare més que perdre més temps!!!
Diversos corredors han anat parant a posar-se l'impermeable, i això m'ha permès agafar-los i tornar a rodar en un petit grup amb el qual arribo l'avituallament de CanTonigros ...
Bec una mica i sembla que recupero l'ànim ... Ara ens ve un petit descens i afrontarem els últims kms d'ascens a Condreu.
Viatjo en companyia d'un únic ciclista, ens alludem per tal d'arribar més fàcilment al cim. Ens han passat un parell de petits grups amb un ritme més alegre el qual no hem pogut sostenir. Però els tenim a una distància prudencial i els podem donar caça en el descens ...
La pluja ha cessat però l'asfalt esta delicat, alerta màxima!!!
A la que veig el cartell de Coll de Condreu 1010 mts ...
Em llanço com un cosac en vusca de l'anhelada meta ...
L'adrenalina al màxim i m'oblido totalment del perill de la situació, asfalt humit i una espessa boira que s'aixeca per moments fruit de la humitat de l'ambient.
He perdut el meu company en els primers metres del descens ... S'ha quedat ...
Però tal com esta la carretera cada un assumeix el riscos que creu convenient. I jo penso tirar a mort fins creuar la línia de meta. A la baixada paso als integrants dels dos grups que ens havien passat anteriorment en l'ascens i veient que cap em segueix penso que ja m'agafaren en la llarga recta que hi ha abans d'arribar a St Esteve d'en Bas.
Entro a la recta i miro cap enrere, no veig a ningú i apreto amb totes les meves forces. O millor dit amb les poques que em queden!!! jajaja
Les cames em comencen a donar avisos de rampes ... M'encomano a tots els sants i veig el cartell d'últim km!!!
Vinga aguanta ... aguanta ...
Repeteixo en el meu interior ...
I faig el darrer gir a la dreta, per veure a escassos metres la meta ... I al costat d'ella el cronòmetre!!! 
6 Hores 36 minuts...
La sensació indescriptible... Sorpresa... Emoció... Descans... Alleujament...Plena satisfacció!!!