jueves, 17 de mayo de 2012

Terra de Remences 2012



Diumenge 13 maig 2012.
És la meva primera prova cicloturista amb la "flaca".

I com sol ser normalles primeres vegades sempre se sent por...
Por al desconegut, al que no ets capaç de posar mesura i per descomptat ... Al que no pots controlar!!!
És un sentiment totalment humà i naturalHo podem aplicar a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.
Doncs igual de nerviós i espantat que davant la meva primera citaEm presento jo a Sant Esteve d'en Bas per afrontaruna de les mes importants i exigents proves del calendari cicloturistaLa Terres de Remences 2012!!!



La prova, té lloc per terres de la Garrotxa i la distància a recórrer és de 175 kmhi participen uns 3000 ciclistes.
Només per això últimja és suficient motiu pel qual sentir por!!!
Doncs per si no fos suficient, a tenir en compte que quan res més es porta disputada la meitat de la provacal afrontar l'ascens al temible Coll de Bracons amb els seus 1132mtrs d'alçada i un desnivell que arriba al 18% en els seus dos últims kmsI que no cal dir que tindrà una transcendental incidència a l'hora d'afrontar els 85 km de recorregut que ens falten per disputar.







Doncs  allà que ens vam presentar tres "Cabres" ... Scotty i Grandullón que realitzaran el recorregut de la curta amb els seus 95 kms de distància.
I el menda ... Trekman!!!
Que m'enfrontaré al recorregut de 175 kmsperquè em serveixi de referència per a la Quebranta!!!
A les 5:30 ens posem en camí cap a St Esteve d'en Bastranquil · lament ja que el dia anterior vam anar a recollir els dorsals.
Arribem i d'entradabona sort hem pogut aparcar a tocar del pavello.
Una volteta esmorzem alguna cosa i a preparar-se per prendre la sortidaCom ho fem desde punts diferentscomiat i desitjos de bona sort barrejats dels nervis previs a la sortida.
Hem dirigeixo al gran grup i just davant em trobo amb en Pepu, en Vador i amb en Mauri ...
Ostres quina casualitat!!Ens saludem i mirant al voltant localitzo més companys del CC St Celoni ... JesusMiguel AngelFarruPereKuki, Oscar ...
No m'ho esperava!!! Però me n'alegro ... Sent novell dóna una mica més de tranquil·litat tenir gent coneguda al teu voltant...

Es dóna la sortida ...
Amb precaució em vaig col·locantés una cosa trepidant!!!
Gent passant per on pot i el ritme que s'accelera per moments ...
Espectacular la imatge del pilotcap endavant no veig el cap i cap enrere no m'atreveixo a mirar!!!
El comptaquilòmetres ja marca una velocitat de 58 Km/hr d'inici ...
Poc a poc i amb l'arribada de les primeres pujadesla cosa es va calmant i cada un es col·loca al seu lloc.
He perdut de vista a tots els companysi no se si estan per davant o per darrera ... Al poc apareix la figura d'en Pepu i durant uns kms es converteix en la referència a seguir.
Coincidint amb els 30 km +/​​- estem al peu de Cap Sacostales meves cames ja estan en unes condicions òptimes per començar l'ascens a un ritme una mica més alegre.Començo a pujar, i durant aquest tram del recorregut no paro de passar corredorsAl cim es troba el primer avituallamentno m'aturo ... Agafo un got de coca al vol i em llenço cap al descensDavant roda un grup vastant nombrós i enllaço amb ellses roda ràpid cosa normal en la baixada però la cosa no canvia en arribar al pla i prendre direcció a RipollÉs increïble!!Viatjo en el centre del grup i entre 133 i 142 pulsacions la velocitat de marxa és de 54 km/hr.

Els kms cauen ràpidament i les unitats retrocedeixen per donar pas a altres ... Arriba el moment que et troves en cap i ara el cor es posa entre 178 i 182 pulsacions per minutperò aguntas aquí com abans ho han fet els altres companys ... La sensació és impressionant!!!
Arribada a Ripoll i cal dirijir-se cap a Olot travessant el Coll de Canes ... Abans de l'ascens avituallament, m'atur-ho breument i bec coca i agafo una mica de menjar. Segueixo l'ascens tranquil i reposant forcesel grup s'ha trencat i ara és un reguitcell  de corredors cada un fent  la seva.
Nou descens, el ferm en perfecte estat i amb plena confiança, hem llanço a ganivet!!! Les sensacions són bonisimes!!! I no paro de passar corredorsen aquest tram he arribat a marcar una velocitat de 78 km/hr apurant les frenades al màxim ... Una bogeria!!!
En alguna corba es veien les marques de les frenades a l'asfalt d'algun que ha calculat al limit ... Ja m'hagués agradat veure baixar per aquí als Pro!
S'acaba la baixada i entrem a Olotens hem agrupat uns 20 ciclistes i aqui ja em costa seguir-los. 
Les sortides de les rotondes són especialment delicades ja que les primeres unitats de seguida imprimeixen uns canvis de ritmes als quals si no aconsegueixes enganxar-te ràpidamentja no entres!!!

De seguida ens trobem a les afores de st Esteve d'en Bas ... Hem sorprenc en passar per sota de l'arc on se separa el recorregut curt del llarg.
No he controlat el temps en el que portem de recorregut, tan sols el quilometratge i si... No falla 91 kms i falten 4 kms perquè finalitzin els de la curtaSorpresa, i sóc conscient de que possiblement m'he equivocat ... 2 hores 41 min i 91 kms a una mitjana de 37,5 km/h!!!
No hem passen bons presagis pel captenint en compte el que resta de recorregut ... I arriba Bracons!!!

Comença l'ascens al temible Bracons... Són prop de les 11 del matí i fa calor!!!
Km 2 de l'ascens a l'alçada de Joaneteses troba l'avituallamentm'aturo per reposar forces abans del suplici ...
Prenc algo de beure i menjo una mica. Inicio la pujada tranquil·lament!!!
El ritme no és molt altperò mirant al meu voltant tots anem igual!!jajaja
Això és realment dur!!!
Els darrers dos km vam rodar sis o set corredors juntshi ha una noia a la que la seva parella l'ha d'anar animant perquè no es rendeixi ...
En passar al costat d'ella li comento ...
- Som-hi campiona que ja el tenim ...
- Quant queda??? Pregunta ...
- 500mtrs tres corbes i a arribem ...
Al cim nou avituallamentjo no paro ells si!!! Ens acomiadem ...
- Sort!!Criden ...
- Igualment!!! Els responc ...

La primera part de la baixada, és molt ràpida ... Després la carretera es torna mes estreta i revirada, i per tant més perillosa. Apareixen alguns cotxes pel davant i decideixo pendre una mica més de precaució. Fins St Pere de Torelló la carretera plena de petites pujades que van castigant les cames.
Després circulem cap Torelló per una carretera una mica més ampla i amb un asfalt en millors condicions. Ens hem reagrupat diversos petits grups formant un de més gran d'uns 25 o 30 individus ...
El cap roda ràpid al voltant de 45 km/hr i la resta mirem d'aguntar, per tal de no quedar despenjats abans d'arribar a Manlleu.
Arribada a Manlleu ... Estic tocat i decideixo parar a l'avituallament per reposar forces sense presses i descansar una mica.
Estant allà paratarriba Jesus amb altres col·legues ...
Intercanviem impressions i ells continuenJo em prenc una mica mes de tempsja que el tram fins a Can Tonigros és llarguíssim i pesat ...
Per a mi el pitjor!!! Prefereixo un altre Bracons ... jajaja
Inicio la marxa passant pel control de xipi em dic apreta una mica per intentar arribar a un petit grup que roda per davantPerò ...
Merda!!Sorpresa ...
Punxada!!! S'em ve el món a sobre... Miro al meu voltant vuscant algun tipus d'ajuda ...
Som-hi Jose reacciona!!! I em poso a solucionar el problema ... Estic nerviós i alterat i això no alluda ...
Després d'uns 15 o 20 minuts reprenc la marxa...



Estic fatal...
M'he refredat i les sensacions són horribles...
Estic cabrejat!!!
No puc... No puc... Ressona en el meu cap...
Decideixo reduir moltíssim la marxaper tal de superar aquest mal moment...
Practicament m'arrossego per la carretera... Rodo a uns 12 km/h!!!
I la pujada no s'acaba... Són uns 30 kms no gaire pronunciats però sense descans.
He d'arribar a Can Tonigros com sigui després ja el terreny és més faborable...
El cel s'enfosqueix de manera alarmant...
I la cosa només podia canviar a pitjor!!!
Tot d'una un fort xàfec es deixa caure...
He quedat totalment mullat així que ni em paro a posar-me l'impermeable ...
El meu cabreig va a pitjor!!! Tenia l'esperança de recuperar una mica de temps en el descens de Condreu ... I si això continua així no fare més que perdre més temps!!!

Diversos corredors han anat parant a posar-se l'impermeablei això m'ha permès agafar-los i tornar a rodar en un petit grup amb el qual arribo l'avituallament de CanTonigros ...
Bec una mica i sembla que recupero l'ànim ... Ara ens ve un petit descens i afrontarem els últims kms d'ascens a Condreu.
Viatjo en companyia d'un únic ciclistaens alludem per tal d'arribar més fàcilment al cimEns han passat un parell de petits grups amb un ritme més alegre el qual no hem pogut sostenirPerò els tenim a una distància prudencial i els podem donar caça en el descens ...
La pluja ha cessat però l'asfalt esta delicatalerta màxima!!!
A la que veig el cartell de Coll de Condreu 1010 mts ...
Em llanço com un cosac en vusca de l'anhelada meta ...
L'adrenalina al màxim i m'oblido totalment del perill de la situacióasfalt humit i una espessa boira que s'aixeca per moments fruit de la humitat de l'ambient.

He perdut el meu company en els primers metres del descens ... S'ha quedat ...
Però tal com esta la carretera cada un assumeix el riscos que creu convenientI jo penso tirar a mort fins creuar la línia de metaA la baixada paso als integrants dels dos grups que ens havien passat anteriorment en l'ascens i veient que cap em segueix penso que ja m'agafaren en la llarga recta que hi ha abans d'arribar a St Esteve d'en Bas.
Entro a la recta i miro cap enrereno veig a ningú i apreto amb totes les meves forcesO millor dit amb les poques que em queden!!jajaja
Les cames em comencen a donar avisos de rampes ... M'encomano a tots els sants veig el cartell d'últim km!!!
Vinga aguanta ... aguanta ...
Repeteixo en el meu interior ...
I faig el darrer gir a la dretaper veure a escassos metres la meta ... I al costat d'ella el cronòmetre!!

6 Hores 36 minuts...
La sensació indescriptible... Sorpresa... Emoció... Descans... Alleujament...Plena satisfacció!!!

23 comentarios:

  1. Bones companys!
    Realment estic satisfet amb l'experiència ...
    Ha complert amb la seva comesa,que era la d'aleccionar-me!
    Degut als meus impulsos competitius, m'he equivocat en la gestió ...
    I això és una cosa que no em puc permetre per la proxima!
    Espero que se m'hagi gravat en la ment ... jajaja

    El recorregut ... Increible!
    L'ambient ciclista ... Espectacular!
    L'organització ... De luxe!

    -100x100 recomanable ... Qui s'anima per al 2013???

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jajajaa parece socio que iba yo subido en la pinarello,,,me alegro que te lo pasaras bien , ahora a por la proxima.....QH

      Eliminar
  2. Excelente cronica compañero como dice twisterpor un momento me he sentido tu compañero de viaje.Supongo que el año que viene hare un pensamiento y me liare la manta ala cabeza si meacompañais estoy seguro que si un abrazo amigo

    ResponderEliminar
  3. bueno ya hemos leido la cronica de TREKMAN pero faltan las impresiones de nuetros amigos GRANDU Y SCOTTY Por cierto para este sabado que se tercia propongo de salir para LLoret bajar por la costa Sant Cebria y hacer el pollastre el collet y para casa decir me algo o proponed cualquier alternativa parecida un abrazo amigos

    ResponderEliminar
  4. Ante todo felicidades por la gran cursa que hicisteis la semana pasada que no era nada facil con tanta gente y la dureca del recorrido,yo este sabado saldre con aquella peña que tienen una ruta muy guapa por la parte de gerona que no es muy dura con la famosa subida als angles ,espero que esta vez me acompañe alguna cabra BENI,PACOME,SCOTY,TREKMAN,beni este fin de semaana puedes venir que vas a disfrutar del recorrido que no es muy duro,bueno el que se apunte el sabado a las 7,30 en la copi,espero que alguien se apunte,chao.

    ResponderEliminar
  5. Genial Trekman, aquestes cróniques son de les que jo sé, que no es llegeix tothom. Estem molt mal acostumats al món de l'imatge i a llegir quatre lletres...quan veiem deu lineas ja costa !! jajaja.
    Peró a mí m'agrada llegir de coses que m'agraden i es evident que es el cas. Tots t'agraim el teu relat, perque personalment quasi l'he viscut amb tú...putada això de punxar, et trenca molt sempre, i ja mullar-te més encara, peró tot aixó sempre la fà més épica i mes inovidable.Bon debut flakero.
    Enhorabona finisher !!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Jordi M. pels comentaris que sempres ens deixes, tan sincers i tant sabis. Es un honor per part nostre el tenir fidels seguidors del nostre Blog, de gent com tú. Sempre que puc intento estar al dia amb les aventures vostres i comparteixo molt amb vosaltres molts sentiments, d'aquest esport que tant ens agrada. GRÀCIES JABALI!!

      Eliminar
    2. Jordi gràcies col·lega...
      Comparteixo la teva opinió totalment, estem en un món acomodat!!! jajaja
      És el mateix que escriure...
      I realment no costa tant, només cal explicar el que un sent.
      Quan un fa el que li agrada, i ho sent realment al seu interior...
      Explicar-ho no costa, surt de la forma més natural.
      Almenys a mi em passa, i la veritat m'agrada fer-ho!!!
      Tant de bo tingués més temps per fer-ho...
      Novament us agraeixo les teves paraules i el seguiment que fas al nostre bloc.
      A la que passi la QH quedem per a una sortida conjunta...
      Fins aviat amic!!!

      Eliminar
  6. TREKMAN la cronica espectacular que pasote, de mallor kiero ser como tu , eres una makina compi un abrazo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Yogui colega me pones colorao!!! jajaja
      Como dice Pacome...
      Hagamos lo que hagamos, somos lo que somos!!!
      Y nosotros somos amigos!!!
      Para mi eso es lo mas grande, contar con amigos como tú y los demás...
      A la que suelte la flaca, nos vamos a pegar una ruta...
      Que te va a temblar hasta el palada!!! jajaja
      Cuidate socio...

      Eliminar
  7. Felicitaciones a los 3 Cabres por la experiencia conseguida. Espero que también compartais con nosotros lo vivido a Scotty i a Grandullón.

    Gracias Trekman una vez más por la "peaso" crónica que te has marcado, con todos los ingredientes posibles, frío, lluvia, pinchazo, cansancio, alegria, emociones, etc... tipos como tú hacen falta en todas las collas porque hacen vibrar a los demás y nos haces partícipe de tus hazañas, contagiandonos el espíritu deportivo y de superación que hace falta para conseguir cualquier objetivo ( toma ya!! que bien me ha quedado je je je).

    SUERTE CAMPEÓN

    ResponderEliminar
  8. Felicidades colegas!! buena carrera... y muy buena cronica, casi que yo tambien he pinchado y me moje...

    nos vemos!!

    ResponderEliminar
  9. Hola socios!!! Que pedazo de cronica,creo que para el año proximo esta prueba sera una en el calendario cabruno,como bien dice trekman la organizacion un 10 muy bien señalizado con personas con banderines amarllos...asistencia en carretera,medica y mecanica,comida uuuuuffffff bueno un 10.
    Nosotros despues de despedirnos de trek nos colocanos en la cola de la salida de nuestra prueba. Comenzamos la carrera....
    Jente por todos lados nosotros nos colocamos detras de un grupo de unos 15elementos pero decidimos tirar un poco y nos plantamos en el primer puerto,SCOTTY comienza con un ritmo fuerte pero que puedo seguir,pasamos a muchisima jente y coronamos una cola y seguimos direcion ripoll,decidos juntarnos con un grupo que esta unos 500 metros por delante joder nos cueta cojerlos pero lo conseguimos pordetras un crupo tambien nos coje y hacemos un grupo de unos 90, llegamos al pie del segundo puerto scotty se escapa yo sigo con jente del cc sant celoni nos reagrupamos parra subir despues de haber camido algo coronamos nos espera una laga y peligrosa bajada uuuuuuuuuffffffffffff.desde olot escotty decide matarme con un ritmo muy fuerte que faltando 5 kl no puedo seguirr.Cuando terminamos,fotos,masaje,comida,esperamos lallegada de trek y para casa

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Muy bien chicos eso son cabritas de verdad!!! como dices el año que viene nos sumaremos un buen nuemro de cabras para remences, yo personalmente no tengo flaca pero no tardare , y creo que yogui ya mismo tambien asi que ir contando con nosotros para el año que viene

      Eliminar
    2. Muy bien Grandullón veo que has hecho los deberes. Ahora falta Scotty que se está escaqueando el listillo (aquí no se escapa nadie je je).

      Por cierto Grandullón me gusta eso de que al final dices "espero la llegada de Trekman y para casa" pobrecito si a la criatura le falta ritmo y los compis le teneis que esperar al final ja ja ja...

      Saludos

      Eliminar
    3. Bona crònica Trekman, a alguns ens agrada llegir aquestes coses, sobretot si venen de companys, et felicito i endavant!!!.
      Demà no sé si al final sortirà alguna cabra per montanya, jo no puc, els que surtin que els hi vagi bé.
      Fins aviat

      Eliminar
    4. Gràcies a tu Pepri ...
      Per prendret les molèsties de llegir-lo!!!
      Ja saps que jo ho faig encantat, i m'agrada!!!
      Ens veiem aviat ...

      Eliminar
  10. Gracias a todos colegas...
    Somos... Cabres!!!

    ResponderEliminar
  11. Mañana hay guelga si alguien no curra que lo diga para entenar, yo estoy libre

    ResponderEliminar
  12. Bones, per diumenge el matí hem quedat amb L'Escotty per fer una ruta pel Montnegre (amb esmorzar inclòs), si algú vol venir serà benvingut, a les 8:00 al corral (Atrium).
    Pels que van al Cabrerés els millors desitjos i pels del asfalt a disfutar de la carretera.
    Ens veiem companys.

    ResponderEliminar
  13. Ja m'hagradaria anar-hi Pepri, però algú ha d'aixecar aquest pais i em toca currar aquest cap de setmana i el diumenge vinent m'ha demanat el canvi un company, per tant tampoc. Ciao

    ResponderEliminar
  14. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  15. dema m'ha apunto amb vosaltres, a les 08:00 al corral

    ResponderEliminar